Un any més, i ja fa uns quants, l’onze de setembre torna la senyera al nostre balcó. Un cop més els catalans celebrem una derrota, la que va tenir lloc davant les tropes borbòniques a la Guerra de Successió del 1714.
A més aquest any he pogut explicar aquesta celebració a la meva filla, na Naira que m’ha escoltat fent alguns gemecs (o potser renecs) però que al cap i a la fi, quan li he mostrat la senyera, símbol de Catalunya, ha obert els seus grans ulls i m’ha fet un «Ehhhh» de reconeixement.
Aquest any no hi participaré al Bingo de RÃ dio Piera com en altres ocasions, ja que estarem a casa tots tres menjant l’arrós típic del Grup Excursionista a Peu de Piera per un catering contractat.
Visca Catalunya!
Laura
1 octubre 2008 at 13:30
Paco, el 11 de septiembre, Oliver y yo estuvimos en nueva york, y pensé en que vostros estaríais comiendo la típica paella y jugando al bingo, costumbres, que poco a poco se han convertido en una tradición para nosotros
Así me gusta, o todos o ninguno!!
Muchos besos a los tres!
pakus
11 septiembre 2008 at 18:21
Finalment ens hem anat tots tres a Vilanova a passar el dia amb els meus pares. Allí Tania i jo hem fet la primera mitja horeta de passeig sense la nena, deixant-la a cí rrec dels avis que han estat encantats de donar-li un bibe i fer-la dormir.