En alguna altra ocasió ja us he parlat sobre la Diada de Sant Jordi. Per mi és una de les més maques i de les que més m’agraden. Llibres i roses per tot arreu, quina forma més maca de passar el dia.
A la llegenda de Sant Jordi, el cavaller, del mateix nom, va vèncer a un drac que atemoria la ciutat de Montblanc i, que a més, s’havia fet amb la princesa. Aquella lluita (que en la meva versió infantil és una conversa), segur que va ésser molt dura i sanguinà ria. Al final Sant Jordi matà al drac (a la versió infantil troba un tros de fusta al peu que li feia mal i per això era tan dolent i li treu).
Com a recompensa pels esforços el cavaller rep la mà de la princesa i un prometedor futur com a rei. Res comparat amb el que els papis Sant Jordi rebrem avui… m’he aixecat ben d’hora i he agafat el meu cavall blanc (també anomenat sabatilles d’esport) per anar a cercar al drac, he hagut de matar (conversar amb) tres dracs i aconseguir de la seva sang tres precioses flors per a les meves tres princeses.
La il·lusió i el somriure amb la que s’han aixecat les meves princeses petites ha estat una recompensa major a la de convertir-se en rei… L’interès de les nenes amb les seves roses a les mans és el regal que tot papi Sant Jordi vol rebre. Ã’bviament això ho diu un que ja és rei de casa seva…
Bona diada i gaudiu del dia (plogui o no)… Feliç Sant Jordi
