En certa ocasió, es van reunir els déus per crear l’home. Era una de les creacions més grans que havien de fer. Les discussions se succeïen per definir quines serien les característiques que els homes tindrien. La proposta que va rebre més suport era la de crear-lo a la seva imatge, però es van adonar que llavors déus i homes serien iguals, tindrien el mateix cos, força i intel·ligència i això no era possible!
Van decidir llavors que havien de pensar en alguna cosa que els fes diferents, però quina? Després de molt pensar, un d’ells va manifestar: Ja ho sé! Els traurem la felicitat. Però el problema serà on amagar-la perquè no la trobin mai. Si la trobessin, els seus esforços per diferenciar déus i homes quedarien en un res.
El primer va proposar d’anar-la amagar al cim de la muntanya més alta del món. Enterrada entre el gel de cim, a la cara més abrupta de la muntanya més complicada de pujar. Però una va contestar que era possible que algú pogués pujar i trobar-la i llavors tothom sabria on era! L’home era capaç de superar-se, d’intentar-ho un cop i un altre fins a aconseguir fer el cim.
Seguidament un segon va suggerir que es podria amagar al fons del mar. A la fossa més profunda de l’oceà, on no poguessin arribar bussejant, on la pressió esclafaria a aquells intrèpids que ho intentessin. Però és clar un altre va respondre que podrien fabricar una embarcació capaç de navegar sota de l’aigua. L’home era capaç d’usar la seva imaginació, el seu enteniment per crear màquines capaces de suportar les inclemències.
Un tercer va proposar d’amagar-la en un planeta llunyà. L’Univers era molt gran, ple de planetes i estrelles. Es trigaria diversos mil·lennis en recorre’ls tots. Però també va haver-hi algú que va replicar i va dir que es podrien construir una nau capaç de solcar l’espai i arribar a la felicitat. L’home era pacient, constant, motivat per la grandesa de l’Univers.
Que complicat era això d’amagar la felicitat! Quan ja havien perdut tota esperança, un d’ells va exposar: I si l’amaguem a dins d’ells mateixos? Estaran tan ocupats buscant-la per fora, que no se’ls ocorrerà mirar a dins d’ells. Tots van estar d’acord amb aquesta idea, i des de llavors a vegades les persones es passen els dies buscant la felicitat sense saber que la portem dins nostre!
Però llavors va arribar el 2020. Un any que ens va recloure, que ens va treure els nostres somnis, que va canviar la forma en què interaccionaven, que va obligar-nos a parlar més i mirar al nostre interior…
I va ésser aquell 2020 en que molts homes van trobar la FELICITAT!
Miro aquest any enrere i tot que m’ha faltat molt. Que he trobat moltes coses, també he rebut unes altres. I després d’aquests dotze mesos, no puc dir que no he estat feliç. I és, en aquest any tant diferent, en el que he re-descobert el meu entorn. En el que he retrobat allò que feia temps havia perdut. Han sigut aquests mesos el que m’han recordat que és l’important de la vida. Els que m’han tornat a mostrar quin és el valor de moltes coses que m’han mancat.
I amb tot això en el record… la vida continua i es descobreix com redescobrir la felicitat. Acabo aquest 2020 completament FELIÇ. Bon any 2021 a tothom!
