Com cada any arriba la meva escapada vacacional. Una setmaneta de caminada al Camí de Santiago, en aquesta ocasió igual que l’any passat a Via de la Plata. Ja ens esperen les terres extremenyes, de Zafra a Galisteo.
Un temps per caminar i fer una mica d’activitat física, posar el cos una mica al límit, passar un bon temps amb els amics, conèixer gent, llocs i gastronomia. Portar una motxilla plena de temes i pas a pas, quilòmetre a quilòmetre anar pensant en ells, anar alliberant-los i, alguns, anar deixant-los als costats del camí, rient i gaudint molt.
Un any més, haig de deixar les meves princeses, un dels punts més difícils, les trobaré molt a faltar, i elles també a mi. Però estic segur que també ens donarà alguna cosa de la que parlar, algun coneixement que compartir. I d’aquesta forma les he deixat avui, tancades a una torre, protegides del món, esperant la meva tornada i amb un «t’estimo» a la boca.
Podeu seguir-nos a #peregrinacio13. Fins d’aquí poc.
