Avui que en tens tres…

Princesa meva, Vinyet, avui que en tens tres deixa’m compartir amb tu aquesta historia…

Hi havia una vegada un petit mag que vivia més enllà de l’horitzó, en aquelles llunyanes muntanyes per les que s’amaga el sol a la tarda. El seu nom era Boricci.

El mag d’aquesta historia era un expert alquimista i coneixedor dels secrets més profunds de la natura. En Boricci havia aconseguit transformar el plom en or, crear aigua a partir de la sorra del desert i podia fer caure un estel si s’ho proposava. Però l’èxit més gran de Boricci, la seva creació més perfecta, més valuosa va ésser crear un ésser extraordinari… una nena d’ulls blaus com el mar i cabells daurats com el sol.

En Boricci l’havia creat a base de pa de pessic, vainilla i melmelada. Havia passat moltes hores treballant en aquell projecte… i quan el va tenir finalitzat el va posar sota la llum de la lluna plena, un dia en que els estels ballaven a la nit. Llavors va seure davant d’aquell pastís i concentrant-se molt i molt va fer que un d’aquells bonics estels caigués a sobre d’ell.

Tothom coneix les propietats màgiques dels estels… el pa de pessic va cobrar vida… el seu cor de maduixa va començar a bategar… el seu somriure de sucre va dibuixar-se a la cara, una nena va xisclar de joia.

En Boricci i la nena van ésser molt feliços vivint més enllà de les muntanyes.

Anys més tard, filla meva, vaig trobar el diari secret d’en Boricci. Vaig seguir la seva recepta per cuinar aquell pa de pessic tan especial. Vaig esperar una nit de lluna plena, en la que els estels ballaven i vas aparèixer a la nostra vida… ara fa tres anys.

T’estimo petita meva… encara que mosseguis, que siguis tant testaruda, encara que t’agradin les rebequeries i que mai recullis les joguines… t’estimo Vinyet… feliç aniversari!

Vinyet amb tres anys